A TRES QUARTS, ENS TROBEM!

L'ombra ha semblat que marxava, he tornat corrents a la casa i m'he ficat al llit ben tapat. La por ja estava dins el meu cos i suava i tenia fred alhora, quina sensació de terror!, tots els meus companys ja dormien. De sobte em sentit un soroll a la cuina; l'Ainhoa ha fet un crit horrible i tots ens em despertat espantats, qui vol baixar a veure que passa a la cuina?, ens mirem tots i diem: Marc!! pots anar-hi tu que ets mes valent?, nooooo, contesta, em fa pal......, l'Alba i la Irina s'amaguen a sota el llit, i la Jumilla es mes valenta i baixa les escales molt silenciosa, sisss!!, no hi ha ningú, ja veure-ho.












Jo la segueixo fins el final de les escales, i veiem que la porta esta oberta..., qui hi ha?, que vols de nosaltres diu la Jumilla, i se sent un aullit molt fort, es un llop amb cos humà!!! auxili!!!!, tots sortim al bosc i ens amaguem darrera els arbres, a qui atraparà?

AL BELL MITJ DE LA POR

Em arribat a la tarda a la casa dels Hamptons; s'ha fet una mica llarg el viatge perquè esta força aïllada, no n'hi ha cap mes en 5 km. al voltant. Em sopat i després de fer una xerrada amb els companys explicant-nos tot els que ens ha passat els últims sis mesos que no ens em vist, cadascú anat a la seva habitació i el silenci s'ha fet molt gran.......
Escolto una fressa a fora de la casa, sembla un soroll de matolls esfereïdor, aixeco els ulls veig una lluna impressionant!!, es lluna plena penso!, sortirà aquesta nit l'home llop?, no se si despertar els meus companys o sortir sol al porxo de la casa, que faig?

M'he quedat gelat, veig una ombra al terra i poc a poc surto a fora, la curiositat em pot, vull saber qui hi ha......

DES DE NOVA YORK

Fa un dies, estava fent de acròbata. Entusiasmat amb una nova relació.

En aquests moments estic a Nova York, a casa meva acompanyat de la família que trobava molt a faltar.

Torno anar al parc del riu Hudson que esta molt a prop on visc i el puc veure des de casa meva. Passejo pel pont i em sento molt a gust, per fi he tornat, no aguantava mes la tranquil·litat xinesa, necessito el soroll de la ciutat mes gran del mon, la meva.

 

Ja ens em trobat a Central Park amb els companys, i em quedat per el cap de setmana trobar-nos als Hamptons, a una casa que ens ha deixat el meu pare, esta aïllada i serà perfecte per ambientar la nostra historia de l'home llop.

TORNO A CASA

Companys, avui començo el camí de retorn a casa!!!!!!, necessito sortir d'aquesta relació que el destí m'ha portat. Ja no vull deixar que l'atzar decideixi el meu nou camí, ho vull fer jo. Ara passejo pels carrers i recordo els nostres recorreguts, i en faig de nous, perquè vull iniciar una vida nova: dedicar-me a treballar d'acròbata, de manera professional i hauré de buscar un treball relacionat amb això. A les estones lliures, escriuré. Els meus amics de sempre que trobaré quan torni a casa, m'ajudaran a escriure una historia d'un home llop que viu a Manhattan, son ; en Guillem, en Marc, l'Alba, l'Alba Jumilla, en David, en Xavier i la Irina. Els records de la Kun encara m'entristeixen molt........

S'HA ACABAT PER SEMPRE

Avui no puc contenir les llàgrimes, les llàgrimes que em cauen dels ulls. No tinc un bon dia perquè s'ha acabat la relació amb la Kun, que va durar tants i tants de dies, ens ho havíem passat tant bé! Fins que ens hem discutit per una ximpleria...

Vaig trucar-la, a la Kun, per demanar-li perdó pel que havia fet, però no em va perdonar, perquè per ella era una cosa molt i molt grossa.

Un dia, vam anar a veure una pel·lícula, d'amor, i no li vaig voler pagar el tiquet, i va dir que si no li pagava marxaria cap a casa i ella em va dir que ho pagava jo o trencaríem per sempre més.

Ja feia un temps que no estàvem ve els dos junts: discutíem per tot sense motius, estic tan trist!! voldria tornar enrere però és impossible, tornaré a estimar i ser estimat, segur que sí, ara em sembla que no, però canviaré.

EP, UN MOMENT!!!!!!!!

No us ho creureu, us ho juro! Hem quedat pel facebook amb la kun, hem quedat a les 12:00 per anar a veure La Playa Roja, al nord de Xina, també li he dit que prepari alguna cosa de menjar  perque en hi passarem uns tres dies allà.

La playa Roja es troba al delta del riu Liaohe, sobre 30 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Panjin a la Xina. Ara estem buscant transport per viatjar cap a al playa roja, hi em triat un de molt estrany, pero molt divertit perque anirem sentats junts i un altre farà moure els pedals per nosaltres.Tinc moltes ganes de viatjar amb ella, i estar aquests tres dies junts per coneixer-la molt millor i tambe per explicar-li coses de mi......Espero que ella pensi el mateix i ens ho pasem d'allo mes be!!

TORNO A LA RUTINA

És dilluns, i torno a l'escola d'acrobàcia i torno a veure els meus companys de classe i em diuen que em trobaven molt a faltar.

Avui serà un dia molt dur perquè fa força temps que no fem classe i havíem oblidat el que era treballar dur, ens posem per feina perquè en tenim molta, de feina!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! si volem tenir la representació enllestida quan acabem el curs. Aquesta representació serà un resum de tot el que hem anant fent durant el curs d'acrobàcia i ens ha de sortir molt bé.

Començem fent tots els números mes bàsics per veure com anem, si els recordem bé o les tenim de repetir moltes vegades perquè ens surtin i així passem tot el matí. Després de dinar, començem a provar els números nous, sobretot un molt de molt difícil que m'ha tocat a mi fer-lo. No em surt gairebé i estic fins a la nit perquè em surti millor, i a les nou i mitja me'n vaig a dormir sense sopar, ja que de tant cansat no tinc ni gana.