A reserca de l'escola d'acròbates de la ciutat de Liaoxeng

A reserca de l'escola d'acròbates de la ciutat de Liaoxeng
escola de acròbates

diumenge, 1 de juny del 2014

A TRES QUARTS, ENS TROBEM!

L'ombra ha semblat que marxava, he tornat corrents a la casa i m'he ficat al llit ben tapat. La por ja estava dins el meu cos i suava i tenia fred alhora, quina sensació de terror!, tots els meus companys ja dormien. De sobte em sentit un soroll a la cuina; l'Ainhoa ha fet un crit horrible i tots ens em despertat espantats, qui vol baixar a veure que passa a la cuina?, ens mirem tots i diem: Marc!! pots anar-hi tu que ets mes valent?, nooooo, contesta, em fa pal......, l'Alba i la Irina s'amaguen a sota el llit, i la Jumilla es mes valenta i baixa les escales molt silenciosa, sisss!!, no hi ha ningú, ja veure-ho.












Jo la segueixo fins el final de les escales, i veiem que la porta esta oberta..., qui hi ha?, que vols de nosaltres diu la Jumilla, i se sent un aullit molt fort, es un llop amb cos humà!!! auxili!!!!, tots sortim al bosc i ens amaguem darrera els arbres, a qui atraparà?

AL BELL MITJ DE LA POR

Em arribat a la tarda a la casa dels Hamptons; s'ha fet una mica llarg el viatge perquè esta força aïllada, no n'hi ha cap mes en 5 km. al voltant. Em sopat i després de fer una xerrada amb els companys explicant-nos tot els que ens ha passat els últims sis mesos que no ens em vist, cadascú anat a la seva habitació i el silenci s'ha fet molt gran.......
Escolto una fressa a fora de la casa, sembla un soroll de matolls esfereïdor, aixeco els ulls veig una lluna impressionant!!, es lluna plena penso!, sortirà aquesta nit l'home llop?, no se si despertar els meus companys o sortir sol al porxo de la casa, que faig?

















M'he quedat gelat, veig una ombra al terra i poc a poc surto a fora, la curiositat em pot, vull saber qui hi ha......


DES DE NOVA YORK


Fa un dies, estava fent de acròbata. Entusiasmat amb una nova relació.
En aquests moments estic a Nova York, a casa meva acompanyat de la família que trobava molt a faltar.
Torno anar al parc del riu Hudson que esta molt a prop on visc i el puc veure des de casa meva. Passejo pel pont i em sento molt a gust, per fi he tornat, no aguantava mes la tranquil·litat xinesa, necessito el soroll de la ciutat mes gran del mon, la meva.


 
















Ja ens em trobat a Central Park amb els companys, i em quedat per el cap de setmana trobar-nos als Hamptons, a una casa que ens ha deixat el meu pare, esta aïllada i serà perfecte per ambientar la nostra historia de l'home llop.