primera entrada

Ja porto 30 dies a Liaoning i avui es festa local. Les botigues estan totes obertes i també hi ha fira i mercat. M'he aixecat mes tard que de costum i vull anar a fer una volta per la ciutat, no conec ningú que pugui acompanyar-me i tot sol començo a caminar.

Hi ha molt de soroll, gent comprant, provant-se vestits, nens xinesos jugant a jocs típics del país que jo gairebé no conec, i després de dos hores caminant arribo a un petit i estret carrer que porta el meu nom amb xines. Estic cansat, hi ha un banc i m'assec, de sobte al final del carrer m'adono que una noia molt alta i prima m'està mirant; jo també la miro i no aparta la mirada, es un moment molt especial. No se quanta estona vaig estar-me allà, potser minuts o potser hores, però no podia apartar els ulls, m'havia enamorat d'una desconeguda, qui era aquella noieta tant bonica?, li podria parlar?, no sabia que fer quan ella em diu: qui ets tu? T'has perdut?, jo li explico que faig classes d'acrobàcia i ella em diu que juga a basquet en un equip força important de la Xina. Passem la tarda junts en aquell petit carrer, sembla que no hi hagi ningú mes en el mon que nosaltres dos.

A l'escola d'acrobàcia comencen les classes molt aviat; a les 8,30 fem un escalfament que dura 20 minuts, el professor ens fa donar 15 voltes a la pista d'acrobàcia, i així ja esta molt despert.
A les 9 del mati comença una activitat que es diu macro-ling, es tracta de fer estiraments i abdominals, dura 1 hora i acabes molt cansat, però també en forma.
A les 10 hores del mati iniciem la primera classe d'acrobàcia, es tracta de pujar a un trampolí molt alt i passar a un altre mitjançant una corda molt prima, aguantant un pal per fer equilibri. Es molt difícil per mi, pero el professor te molta paciència i ho provem fins que em surt molt be.

A les 11 hores fem un descans i esmorzem molt be, per agafar forces. Ens donen fruita i cereals, també un pa fet a Liaoling que es molt bo.A les 12,30 toca fer una acrobàcia amb els companys, aquesta es mes facil i el professor ens ensenya que tenim que esta molt concentrats per no fallar, perquè si ho fem el nostre company pot fer-se mal. Per mi es difícil, però els companys i el professor ajuden i ensenyen al nou alumne que ha arribat i no en sap tant; al final m'ho he passat molt be.
A les 14 hores anem a dinar tots juny al gran menjador de l'escola i descansem una mica a la sala.
A la tarda fem dos hores mes d'activitats individuals i conjuntes, fins a les 5 de la tarda, que anem a casa del professor i faig una hora de xinès, que per a mi es molt important per entendrem amb tots ells.

Estic a Liaoning i es dissabte. Començo una setmana de vacances sense classes ni obligacions; aprofitaré per visitar una zona del pais que m'ha dit el professor que es molt maca.

Agafo un mapa i me'n'en vaig a llogar un cotxe, es molt petit però nou, així que no tindré problemes. Després d'esmorzar m'acomiado de tots i me'n vaig cap a les muntanyes del nord; travesso molts camps d'arròs i cereals, sobretot arròs, i petits pobles rurals molt bonics. Els nens em saluden quan passo, els hi agrada el meu cotxe vermell i jo els saludo també.

A la nit arribo al poble de Maoteng, es el mes gran de la zona de muntanyes, la gent allà es dedica a ajudar al escaladors que venen d'arreu del mont a pujar a les seves muntanyes, i així guanyen diners per la seva família.Em quedo a un petit hotel, mes aviat un hostal, on el llit es molt suau. el menjar també es molt bo i em quedo 4 dies. He conegut una noia molt simpàtica, la Mio Mio i em diu que vindrà a visitar-me a l'escola, per veure les acrobàcies.

Estic molt content i torno a Liaoning amb molta força per aprendre.