Ja porto 30 dies a Liaoning i avui es
festa local. Les botigues estan totes obertes i també hi ha fira i
mercat. M'he aixecat mes tard que de costum i vull anar a fer una
volta per la ciutat, no conec ningú que pugui acompanyar-me i tot
sol començo a caminar.
Hi ha molt de soroll, gent comprant,
provant-se vestits, nens xinesos jugant a jocs típics del país que
jo gairebé no conec, i després de dos hores caminant arribo a un
petit i estret carrer que porta el meu nom amb xines. Estic cansat,
hi ha un banc i m'assec, de sobte al final del carrer m'adono que una
noia molt alta i prima m'està mirant; jo també la miro i no aparta
la mirada, es un moment molt especial. No se quanta estona vaig
estar-me allà, potser minuts o potser hores, però no podia apartar
els ulls, m'havia enamorat d'una desconeguda, qui era aquella noieta
tant bonica?, li podria parlar?, no sabia que fer quan ella em diu:
qui ets tu? T'has perdut?, jo li explico que faig classes d'acrobàcia
i ella em diu que juga a basquet en un equip força important de la
Xina. Passem la tarda junts en aquell petit carrer, sembla que no hi
hagi ningú mes en el mon que nosaltres dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada