TOT TÉ SOLUCIÓ

M'ha trucat la Kun!, la seva avia ja està millor i ella pot quedar, fantàstic!, ja pensava que s'havia oblidat de mi..... Em diu que vol anar al cinema, a veure una pel·lícula que ens agradi a tots dos. No se que contestar-li, no se'm acudeix res en aquest moment, la veritat es que jo preferiria quedar amb ella en un parc o altre lloc on poguéssim parlar molt, tinc tantes coses que explicar-li!, i tantes coses que preguntar-li, m'agradaria saber-ho tot d'ella, com si la coneixes de molt de temps.

Em diu que li agraden les pel·lícules amb molt de diàleg, i també les antigues, amb blanc i negre; a mi no gaire. Desprès de parlar-ne força estona, quedem per veure Titànic, però com no la fan a cap cinema anirem a casa seva, on hi ha la seva mare i jo tinc ganes de conèixer-la.

Quan acabo la classe d'acrobàcia vaig a la botiga d'en, Mig, i compro un petit joier molt bonic, per regalar a la mare de la Kun. Arribo a les4 de la tarda, i la seva mare em rep molt be; li agrada molt la capsa/joier i em diu que soc molt amable. Berenem junts tots tres, i desprès se'n va a comprar i jo i la Kun ens posem la pel·lícula, que es força llarga però a mi m'ha semblat poca estona, estava molt be allà la sofà al seu costat.

ESTIC DE PEGA, UFF!

Estic a l'escola d'acrobàcia pensant amb la Kun, quan tornaré a veure-la?. De cop sona el meu mòbil i es el seu número!!!!, no m'ho puc creure, nerviós agafo el mòbil i em cau, merda! S'ha penjat, ara pensarà que li he tallat. Amb els dits tremolosos la torno a trucar jo, i primer comunica, després de unes quantes trucades no em contesta, quin pal! estic de pega!, tants dies esperant la seva trucada i em passa això. Em tranquil·litzo i esperaré, ella ja ho tornarà a provar; agafo un llibre per llegir mentre espero i aixi no es farà tant pesat, es un llibre d'aventures, es diu La meva vida és una novel·la d'Anton Txékhov escrita en primera persona, el protagonista ens relata la seua peripècia vital, sense patetisme ni exasperació, com la confessió en veu baixa d'un experiment fallit que desemboca en la soledat. El llibre m'ha absorbit del tot, també l'he trobat una mica trist....

i de sobta, quan estava pensant perquè no pot trobar el mon que somia, em truca la Kun, avui no pot quedar, s'ha posat malalta la seva avia, quina mala sort. Queden que em trucarà demà. Estic tant enamorat que m'he posat mig malalt.....

DOS ES MILLOR QUE UN

M'he passat tota la tarda pensant-hi..., esperant que fossin les 9 amb molta afició per veure-la. També he pensat que podia ser que no vingués, que no es recordes que havíem quedat o que no pogués per altres motius. Però enseguida he esborrat aquests pensaments, i a la tarda he anat a comprar per portar-li algun detall, que li agrades. He anat al mercat i no m'he decidit a comprar res, ja que pensava que res del que veia li agradaria.

Son les 9 menys 10 minuts i ja estic davant del bar; ella encara no hi es i em poso una mica neguitós. No passa ni 2 minuts i arriba ella, la Kun, em saluda em una rialla molt bonica i jo també. Entrem i veiem al fons una petita taula buida, ens seiem i ve un cambrer a demanar-nos que volem. La Kun demana arròs amb sushi i jo el mateix encara que no es el que mes m'agrada, però ho faig per ella. Ens passem tota la nit parlant de nosaltres dos, ella esta molt interessada amb mi i em pregunta moltes coses de la meva vida, i jo també de la seva, perquè ens volem conèixer molt millor. Un cop ha passat 4 hores, que han passat volant, l'acompanyo a casa seva i ens agafem de la ma, soc molt feliç!!!!!!!no es pot ser mes. Es acomiadem davant de la seva porta i ens fem un petó a la galta. Estic segur que ens tornarem a veure molt aviat.

ENS TROBEM

han passat uns quants dies, no se quants, no em puc treure del cap la Kun, que es el nom de la noia alta i prima que vaig conèixer al carrer estret, i amb qui vaig parlar molta estona. Varem quedar que ens trobaríem algun dia, ja que ella va molt sovint a un comerç de teixits de Liaoning; no em va voler dir el dia que hi anirem me passat molt dies anant-hi...., per si la veia, i no ha vingut.

Avui vaig a fer un passeig amb la bicicleta al parc mes gran de la ciutat, no aniré al comerç perquè segur que no la trobaré. Son les tres de la tarda i tinc gana, al parc hi ha una mena de cafeteria on venen entrepans de peix. Deixo la bicicleta a la zona indicada i m'hi vaig acostant, hi ha una noia d'esquenes, em recorda la Kun, però es que penso massa amb ella, es ella!!!, no li dic res per vergonya i faig com si no l'ha hagués vista, compro l'entrepà i m'allunyo d'allà amb la bici, i ella em

crida, Lebron, Lebron!!, ets tu?, em giro i la saludo molt avergonyit.

Ella està molt contenta de tornar-me a veure, i em diu que ara té molta pressa perquè el seu pare l'espera, però em demana quedar a la nit, cap a les 9 del vespre, a un petit bar que hi ha davant de l'escola d'acrobàcia que jo també conec, li dic que si, molt content.