Hola, pare i mare

Estic fent un curset de acrobàcia, estem fent moltes coses, estem anant per tot xina a fer tornejos i, aprenem molt.

Quan anem per tota la xina, fent tornejos ens ho passem d’allò mes be. Perquè aprenem molt dels nostre adversaris, que estan en un nivell molt alt com nosaltres perquè som una de les escoles que ha guanyat mes tornejos de aquest  país.

No passaré al nadal amb vosaltres, allà el nadal es l’any nou. Se celebra el primer dia del

calendari lunar xinès i és la més important de les seves festes les fan a finals de gener i principis de febrer.

Tota la família es reuneix i es fan regals, s’engalanen les cases i tothom es desitja bona sort pel nou any que comença

Hi ha el costum de llençar petards i focs artificials.

A tot els pobles i ciutats es fan les danses del drac i del lleó.

Me'n vaig a dormir: demà tindré el meu primer dia de classe i estic força nerviós.

Avui serà un primer dia molt especial per mi a Liaoning. M'he aixecat molt aviat, a les 5,30 h de la matinada, sembla que aquí tothom hi està molt acostumat, a mi m'ha costat força. L'esmorzar m'anima molt; cereals d'arròs i llet, també unes galetes molt bones de soja. Em vesteixo i espero al professor al passadís de sortida de la casa, no triga gaire.

Sortim al carrer i fa força fred, els carrers son buits encara, només son les 6,15 hores. Agafem el cotxe i no parlem.

Al cap d'una estona, el professor es para davant d'una porta, i recollim un altre alumna, es la Yao Ling; entra al cotxe saludant primer al professor i després a mi, es força simpàtica. Al cap de mitja hora ja som al gimnàs i comencem les classes.

Som 12 alumnes, i nomes 3 son noies. El primer que ens fa fer son exercicis d'escalfament i de seguida comencen a fer una acrobàcia senzilla, per veure com ho fem. Al mati la classe ha durat cinc hores i estava tant esgotat que al migdia gairebé no he menjat res, només tenia son..., i a la tarda 4 hores mes sense parar: ha sigut una primera classe molt dura.

De camí a casa deixem la Yao i el professor em pregunta si m'agrada la seva ensenyança, li contesto amb molta educació que si, però que l'he trobat molt forta. M'anima explicant-me que m'hi acostumaré molt aviat, ja que només es qüestió de que el cos agafi el ritme. Això espero, me'n vaig a dormir només d'arribar, estic molt cansat.

Arribo a Liaonig, a punt per fer la classe d'acrobàcia. M'espera una classe molt dura, però també molt interessant.

Quan s'acaba la classe, ens anem amb el professor Xong Xinau a casa seva. Les cases són molt acollidores; de teulat en forma de pagoda, i amb forces habitacions, que son molt grans. Les estances estan juntes, només separades per biombos de vímet. Els llits són molt baixos però alhora molt còmodes.

El menjador és una gran sala també molt càlida. La taula es molt baixa, sembla que estiguis a terra. No hi ha cadires, són coixins on tothom seu.

De la cuina surt una olor molt bona; fan arròs i peix, també una sopa molt bona.

el professor em presenta la seva família, és molt nombrosa: cinc germans i molts nebots. També tres fills molt petits. Em diu que si vull els puc cuidar quan sigui a casa seva.

Avui m'he aixecat molt aviat, a les 8:00 del mati, visc a la sèptima avinguda de Manhattan, a la ciutat de Nova York, i faré un viatge a la ciutat xinesa de Liaoning. Amb una maleta i una bossa de viatge, on porto les coses mes necessàries, he agafat el meu cotxe, un Ferrari vermell. Creuar la ciutat em costa una mica, gairebé 35 minuts perquè hi molt de trànsit. Giro direcció est cap a la 5e. Avinguda, Agafo la sortida 17 i m'incorporo a la carretera Robert F.Kenedy Bridge i al cap de poca estona arribo a l'aeroport, on busco el parking per deixar el meu Ferrari.

El meu avió surt a les 6:30 hores, i em dirigeixo a la porta d'embarcament, on unes hostesses m'atenen molt bé.

Ens enlairem a les 13:10 minuts, i ens espera un vol força llarg, d'unes 13 hores, arribarem a les 2:15 hores de la matinada, i busco un hotel per dormir algunes hores; el trobo al mateix aeroport de Pekín. Després d'esmorzar agafo un taxi fins a l'estació d'autobusos, se que hi ha una distancia de 707 km, i tardaré unes 7 o 8 hores. Parem a un restaurat de la carretera i mengo arròs, el millor que he tastat en molt de temps, i també peix. Quan ja es fa de nit, anem arribant a l'estació d'autobusos de Liaoning, i el professor de l'escola d'acròbates m'està esperant amb un cotxe petit,

Anem a l'escola, que esta en una petita plaça, tots estan afora per donar-me la benvinguda i entro i compro la roba adequada per fer les acrobàcies; em fan pagar uns 75 euros.

M'hi estic un mes i torno a casa molt content amb la experiència xinesa.

El meu viatge es produirà a l'estiu. En aquesta època de l'any, els vents són molt forts però es poden suportar.

Si tinc present la climatologia, m'hauré d'emportar que vagi bé per els vents que hi trobaré.

També hauré de portar roba per fer les classes d'acrobàcia.

La roba d'acrobàcia la compraré allà perquè em fan un 30% més barat que per qualsevol altre lloc.

Jugaré a la loteria nacional del meu país, la de Nova York i si la guanyo compraré la roba originaria d'allà, per estar per allà o si no la compraré amb els diners que estic estalviant

Hola, em dic Lebon James i els meus pares em van posar aquest nom, perquè quan el pensaven miraven un partit dels Heats i era el nom del jugador, que més els agrada.

Tinc 20 anys i visc a Nova  York, una ciutat força gran i molt maca, visc amb la meva novia.

El carrer on visc és diu Lebron James nº10, la mansió més gran de Nova York.

De vacances, he decidit anar de viatge a Liaoning, una ciutat de la Xina, a aprendre acrobàcia.  M'hi estaré un mes del 9 d'agost al 9 de setembre.