Arribo a Liaonig, a punt per fer la classe d'acrobàcia. M'espera una classe molt dura, però també molt interessant.

Quan s'acaba la classe, ens anem amb el professor Xong Xinau a casa seva. Les cases són molt acollidores; de teulat en forma de pagoda, i amb forces habitacions, que son molt grans. Les estances estan juntes, només separades per biombos de vímet. Els llits són molt baixos però alhora molt còmodes.

El menjador és una gran sala també molt càlida. La taula es molt baixa, sembla que estiguis a terra. No hi ha cadires, són coixins on tothom seu.

De la cuina surt una olor molt bona; fan arròs i peix, també una sopa molt bona.

el professor em presenta la seva família, és molt nombrosa: cinc germans i molts nebots. També tres fills molt petits. Em diu que si vull els puc cuidar quan sigui a casa seva.