Me'n vaig a dormir: demà tindré el meu primer dia de classe i estic força nerviós.

Avui serà un primer dia molt especial per mi a Liaoning. M'he aixecat molt aviat, a les 5,30 h de la matinada, sembla que aquí tothom hi està molt acostumat, a mi m'ha costat força. L'esmorzar m'anima molt; cereals d'arròs i llet, també unes galetes molt bones de soja. Em vesteixo i espero al professor al passadís de sortida de la casa, no triga gaire.

Sortim al carrer i fa força fred, els carrers son buits encara, només son les 6,15 hores. Agafem el cotxe i no parlem.

Al cap d'una estona, el professor es para davant d'una porta, i recollim un altre alumna, es la Yao Ling; entra al cotxe saludant primer al professor i després a mi, es força simpàtica. Al cap de mitja hora ja som al gimnàs i comencem les classes.

Som 12 alumnes, i nomes 3 son noies. El primer que ens fa fer son exercicis d'escalfament i de seguida comencen a fer una acrobàcia senzilla, per veure com ho fem. Al mati la classe ha durat cinc hores i estava tant esgotat que al migdia gairebé no he menjat res, només tenia son..., i a la tarda 4 hores mes sense parar: ha sigut una primera classe molt dura.

De camí a casa deixem la Yao i el professor em pregunta si m'agrada la seva ensenyança, li contesto amb molta educació que si, però que l'he trobat molt forta. M'anima explicant-me que m'hi acostumaré molt aviat, ja que només es qüestió de que el cos agafi el ritme. Això espero, me'n vaig a dormir només d'arribar, estic molt cansat.