Hola, pare i mare

Estic fent un curset de acrobàcia, estem fent moltes coses, estem anant per tot xina a fer tornejos i, aprenem molt.

Quan anem per tota la xina, fent tornejos ens ho passem d’allò mes be. Perquè aprenem molt dels nostre adversaris, que estan en un nivell molt alt com nosaltres perquè som una de les escoles que ha guanyat mes tornejos de aquest  país.

No passaré al nadal amb vosaltres, allà el nadal es l’any nou. Se celebra el primer dia del

calendari lunar xinès i és la més important de les seves festes les fan a finals de gener i principis de febrer.

Tota la família es reuneix i es fan regals, s’engalanen les cases i tothom es desitja bona sort pel nou any que comença

Hi ha el costum de llençar petards i focs artificials.

A tot els pobles i ciutats es fan les danses del drac i del lleó.

Me'n vaig a dormir: demà tindré el meu primer dia de classe i estic força nerviós.

Avui serà un primer dia molt especial per mi a Liaoning. M'he aixecat molt aviat, a les 5,30 h de la matinada, sembla que aquí tothom hi està molt acostumat, a mi m'ha costat força. L'esmorzar m'anima molt; cereals d'arròs i llet, també unes galetes molt bones de soja. Em vesteixo i espero al professor al passadís de sortida de la casa, no triga gaire.

Sortim al carrer i fa força fred, els carrers son buits encara, només son les 6,15 hores. Agafem el cotxe i no parlem.

Al cap d'una estona, el professor es para davant d'una porta, i recollim un altre alumna, es la Yao Ling; entra al cotxe saludant primer al professor i després a mi, es força simpàtica. Al cap de mitja hora ja som al gimnàs i comencem les classes.

Som 12 alumnes, i nomes 3 son noies. El primer que ens fa fer son exercicis d'escalfament i de seguida comencen a fer una acrobàcia senzilla, per veure com ho fem. Al mati la classe ha durat cinc hores i estava tant esgotat que al migdia gairebé no he menjat res, només tenia son..., i a la tarda 4 hores mes sense parar: ha sigut una primera classe molt dura.

De camí a casa deixem la Yao i el professor em pregunta si m'agrada la seva ensenyança, li contesto amb molta educació que si, però que l'he trobat molt forta. M'anima explicant-me que m'hi acostumaré molt aviat, ja que només es qüestió de que el cos agafi el ritme. Això espero, me'n vaig a dormir només d'arribar, estic molt cansat.

Arribo a Liaonig, a punt per fer la classe d'acrobàcia. M'espera una classe molt dura, però també molt interessant.

Quan s'acaba la classe, ens anem amb el professor Xong Xinau a casa seva. Les cases són molt acollidores; de teulat en forma de pagoda, i amb forces habitacions, que son molt grans. Les estances estan juntes, només separades per biombos de vímet. Els llits són molt baixos però alhora molt còmodes.

El menjador és una gran sala també molt càlida. La taula es molt baixa, sembla que estiguis a terra. No hi ha cadires, són coixins on tothom seu.

De la cuina surt una olor molt bona; fan arròs i peix, també una sopa molt bona.

el professor em presenta la seva família, és molt nombrosa: cinc germans i molts nebots. També tres fills molt petits. Em diu que si vull els puc cuidar quan sigui a casa seva.