A TRES QUARTS, ENS TROBEM!

L'ombra ha semblat que marxava, he tornat corrents a la casa i m'he ficat al llit ben tapat. La por ja estava dins el meu cos i suava i tenia fred alhora, quina sensació de terror!, tots els meus companys ja dormien. De sobte em sentit un soroll a la cuina; l'Ainhoa ha fet un crit horrible i tots ens em despertat espantats, qui vol baixar a veure que passa a la cuina?, ens mirem tots i diem: Marc!! pots anar-hi tu que ets mes valent?, nooooo, contesta, em fa pal......, l'Alba i la Irina s'amaguen a sota el llit, i la Jumilla es mes valenta i baixa les escales molt silenciosa, sisss!!, no hi ha ningú, ja veure-ho.












Jo la segueixo fins el final de les escales, i veiem que la porta esta oberta..., qui hi ha?, que vols de nosaltres diu la Jumilla, i se sent un aullit molt fort, es un llop amb cos humà!!! auxili!!!!, tots sortim al bosc i ens amaguem darrera els arbres, a qui atraparà?

AL BELL MITJ DE LA POR

Em arribat a la tarda a la casa dels Hamptons; s'ha fet una mica llarg el viatge perquè esta força aïllada, no n'hi ha cap mes en 5 km. al voltant. Em sopat i després de fer una xerrada amb els companys explicant-nos tot els que ens ha passat els últims sis mesos que no ens em vist, cadascú anat a la seva habitació i el silenci s'ha fet molt gran.......
Escolto una fressa a fora de la casa, sembla un soroll de matolls esfereïdor, aixeco els ulls veig una lluna impressionant!!, es lluna plena penso!, sortirà aquesta nit l'home llop?, no se si despertar els meus companys o sortir sol al porxo de la casa, que faig?

M'he quedat gelat, veig una ombra al terra i poc a poc surto a fora, la curiositat em pot, vull saber qui hi ha......

DES DE NOVA YORK

Fa un dies, estava fent de acròbata. Entusiasmat amb una nova relació.

En aquests moments estic a Nova York, a casa meva acompanyat de la família que trobava molt a faltar.

Torno anar al parc del riu Hudson que esta molt a prop on visc i el puc veure des de casa meva. Passejo pel pont i em sento molt a gust, per fi he tornat, no aguantava mes la tranquil·litat xinesa, necessito el soroll de la ciutat mes gran del mon, la meva.

 

Ja ens em trobat a Central Park amb els companys, i em quedat per el cap de setmana trobar-nos als Hamptons, a una casa que ens ha deixat el meu pare, esta aïllada i serà perfecte per ambientar la nostra historia de l'home llop.

TORNO A CASA

Companys, avui començo el camí de retorn a casa!!!!!!, necessito sortir d'aquesta relació que el destí m'ha portat. Ja no vull deixar que l'atzar decideixi el meu nou camí, ho vull fer jo. Ara passejo pels carrers i recordo els nostres recorreguts, i en faig de nous, perquè vull iniciar una vida nova: dedicar-me a treballar d'acròbata, de manera professional i hauré de buscar un treball relacionat amb això. A les estones lliures, escriuré. Els meus amics de sempre que trobaré quan torni a casa, m'ajudaran a escriure una historia d'un home llop que viu a Manhattan, son ; en Guillem, en Marc, l'Alba, l'Alba Jumilla, en David, en Xavier i la Irina. Els records de la Kun encara m'entristeixen molt........

S'HA ACABAT PER SEMPRE

Avui no puc contenir les llàgrimes, les llàgrimes que em cauen dels ulls. No tinc un bon dia perquè s'ha acabat la relació amb la Kun, que va durar tants i tants de dies, ens ho havíem passat tant bé! Fins que ens hem discutit per una ximpleria...

Vaig trucar-la, a la Kun, per demanar-li perdó pel que havia fet, però no em va perdonar, perquè per ella era una cosa molt i molt grossa.

Un dia, vam anar a veure una pel·lícula, d'amor, i no li vaig voler pagar el tiquet, i va dir que si no li pagava marxaria cap a casa i ella em va dir que ho pagava jo o trencaríem per sempre més.

Ja feia un temps que no estàvem ve els dos junts: discutíem per tot sense motius, estic tan trist!! voldria tornar enrere però és impossible, tornaré a estimar i ser estimat, segur que sí, ara em sembla que no, però canviaré.

EP, UN MOMENT!!!!!!!!

No us ho creureu, us ho juro! Hem quedat pel facebook amb la kun, hem quedat a les 12:00 per anar a veure La Playa Roja, al nord de Xina, també li he dit que prepari alguna cosa de menjar  perque en hi passarem uns tres dies allà.

La playa Roja es troba al delta del riu Liaohe, sobre 30 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Panjin a la Xina. Ara estem buscant transport per viatjar cap a al playa roja, hi em triat un de molt estrany, pero molt divertit perque anirem sentats junts i un altre farà moure els pedals per nosaltres.Tinc moltes ganes de viatjar amb ella, i estar aquests tres dies junts per coneixer-la molt millor i tambe per explicar-li coses de mi......Espero que ella pensi el mateix i ens ho pasem d'allo mes be!!

TORNO A LA RUTINA

És dilluns, i torno a l'escola d'acrobàcia i torno a veure els meus companys de classe i em diuen que em trobaven molt a faltar.

Avui serà un dia molt dur perquè fa força temps que no fem classe i havíem oblidat el que era treballar dur, ens posem per feina perquè en tenim molta, de feina!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! si volem tenir la representació enllestida quan acabem el curs. Aquesta representació serà un resum de tot el que hem anant fent durant el curs d'acrobàcia i ens ha de sortir molt bé.

Començem fent tots els números mes bàsics per veure com anem, si els recordem bé o les tenim de repetir moltes vegades perquè ens surtin i així passem tot el matí. Després de dinar, començem a provar els números nous, sobretot un molt de molt difícil que m'ha tocat a mi fer-lo. No em surt gairebé i estic fins a la nit perquè em surti millor, i a les nou i mitja me'n vaig a dormir sense sopar, ja que de tant cansat no tinc ni gana.

TOT TÉ SOLUCIÓ

M'ha trucat la Kun!, la seva avia ja està millor i ella pot quedar, fantàstic!, ja pensava que s'havia oblidat de mi..... Em diu que vol anar al cinema, a veure una pel·lícula que ens agradi a tots dos. No se que contestar-li, no se'm acudeix res en aquest moment, la veritat es que jo preferiria quedar amb ella en un parc o altre lloc on poguéssim parlar molt, tinc tantes coses que explicar-li!, i tantes coses que preguntar-li, m'agradaria saber-ho tot d'ella, com si la coneixes de molt de temps.

Em diu que li agraden les pel·lícules amb molt de diàleg, i també les antigues, amb blanc i negre; a mi no gaire. Desprès de parlar-ne força estona, quedem per veure Titànic, però com no la fan a cap cinema anirem a casa seva, on hi ha la seva mare i jo tinc ganes de conèixer-la.

Quan acabo la classe d'acrobàcia vaig a la botiga d'en, Mig, i compro un petit joier molt bonic, per regalar a la mare de la Kun. Arribo a les4 de la tarda, i la seva mare em rep molt be; li agrada molt la capsa/joier i em diu que soc molt amable. Berenem junts tots tres, i desprès se'n va a comprar i jo i la Kun ens posem la pel·lícula, que es força llarga però a mi m'ha semblat poca estona, estava molt be allà la sofà al seu costat.

ESTIC DE PEGA, UFF!

Estic a l'escola d'acrobàcia pensant amb la Kun, quan tornaré a veure-la?. De cop sona el meu mòbil i es el seu número!!!!, no m'ho puc creure, nerviós agafo el mòbil i em cau, merda! S'ha penjat, ara pensarà que li he tallat. Amb els dits tremolosos la torno a trucar jo, i primer comunica, després de unes quantes trucades no em contesta, quin pal! estic de pega!, tants dies esperant la seva trucada i em passa això. Em tranquil·litzo i esperaré, ella ja ho tornarà a provar; agafo un llibre per llegir mentre espero i aixi no es farà tant pesat, es un llibre d'aventures, es diu La meva vida és una novel·la d'Anton Txékhov escrita en primera persona, el protagonista ens relata la seua peripècia vital, sense patetisme ni exasperació, com la confessió en veu baixa d'un experiment fallit que desemboca en la soledat. El llibre m'ha absorbit del tot, també l'he trobat una mica trist....

i de sobta, quan estava pensant perquè no pot trobar el mon que somia, em truca la Kun, avui no pot quedar, s'ha posat malalta la seva avia, quina mala sort. Queden que em trucarà demà. Estic tant enamorat que m'he posat mig malalt.....

DOS ES MILLOR QUE UN

M'he passat tota la tarda pensant-hi..., esperant que fossin les 9 amb molta afició per veure-la. També he pensat que podia ser que no vingués, que no es recordes que havíem quedat o que no pogués per altres motius. Però enseguida he esborrat aquests pensaments, i a la tarda he anat a comprar per portar-li algun detall, que li agrades. He anat al mercat i no m'he decidit a comprar res, ja que pensava que res del que veia li agradaria.

Son les 9 menys 10 minuts i ja estic davant del bar; ella encara no hi es i em poso una mica neguitós. No passa ni 2 minuts i arriba ella, la Kun, em saluda em una rialla molt bonica i jo també. Entrem i veiem al fons una petita taula buida, ens seiem i ve un cambrer a demanar-nos que volem. La Kun demana arròs amb sushi i jo el mateix encara que no es el que mes m'agrada, però ho faig per ella. Ens passem tota la nit parlant de nosaltres dos, ella esta molt interessada amb mi i em pregunta moltes coses de la meva vida, i jo també de la seva, perquè ens volem conèixer molt millor. Un cop ha passat 4 hores, que han passat volant, l'acompanyo a casa seva i ens agafem de la ma, soc molt feliç!!!!!!!no es pot ser mes. Es acomiadem davant de la seva porta i ens fem un petó a la galta. Estic segur que ens tornarem a veure molt aviat.

ENS TROBEM

han passat uns quants dies, no se quants, no em puc treure del cap la Kun, que es el nom de la noia alta i prima que vaig conèixer al carrer estret, i amb qui vaig parlar molta estona. Varem quedar que ens trobaríem algun dia, ja que ella va molt sovint a un comerç de teixits de Liaoning; no em va voler dir el dia que hi anirem me passat molt dies anant-hi...., per si la veia, i no ha vingut.

Avui vaig a fer un passeig amb la bicicleta al parc mes gran de la ciutat, no aniré al comerç perquè segur que no la trobaré. Son les tres de la tarda i tinc gana, al parc hi ha una mena de cafeteria on venen entrepans de peix. Deixo la bicicleta a la zona indicada i m'hi vaig acostant, hi ha una noia d'esquenes, em recorda la Kun, però es que penso massa amb ella, es ella!!!, no li dic res per vergonya i faig com si no l'ha hagués vista, compro l'entrepà i m'allunyo d'allà amb la bici, i ella em

crida, Lebron, Lebron!!, ets tu?, em giro i la saludo molt avergonyit.

Ella està molt contenta de tornar-me a veure, i em diu que ara té molta pressa perquè el seu pare l'espera, però em demana quedar a la nit, cap a les 9 del vespre, a un petit bar que hi ha davant de l'escola d'acrobàcia que jo també conec, li dic que si, molt content.

primera entrada

Ja porto 30 dies a Liaoning i avui es festa local. Les botigues estan totes obertes i també hi ha fira i mercat. M'he aixecat mes tard que de costum i vull anar a fer una volta per la ciutat, no conec ningú que pugui acompanyar-me i tot sol començo a caminar.

Hi ha molt de soroll, gent comprant, provant-se vestits, nens xinesos jugant a jocs típics del país que jo gairebé no conec, i després de dos hores caminant arribo a un petit i estret carrer que porta el meu nom amb xines. Estic cansat, hi ha un banc i m'assec, de sobte al final del carrer m'adono que una noia molt alta i prima m'està mirant; jo també la miro i no aparta la mirada, es un moment molt especial. No se quanta estona vaig estar-me allà, potser minuts o potser hores, però no podia apartar els ulls, m'havia enamorat d'una desconeguda, qui era aquella noieta tant bonica?, li podria parlar?, no sabia que fer quan ella em diu: qui ets tu? T'has perdut?, jo li explico que faig classes d'acrobàcia i ella em diu que juga a basquet en un equip força important de la Xina. Passem la tarda junts en aquell petit carrer, sembla que no hi hagi ningú mes en el mon que nosaltres dos.

A l'escola d'acrobàcia comencen les classes molt aviat; a les 8,30 fem un escalfament que dura 20 minuts, el professor ens fa donar 15 voltes a la pista d'acrobàcia, i així ja esta molt despert.
A les 9 del mati comença una activitat que es diu macro-ling, es tracta de fer estiraments i abdominals, dura 1 hora i acabes molt cansat, però també en forma.
A les 10 hores del mati iniciem la primera classe d'acrobàcia, es tracta de pujar a un trampolí molt alt i passar a un altre mitjançant una corda molt prima, aguantant un pal per fer equilibri. Es molt difícil per mi, pero el professor te molta paciència i ho provem fins que em surt molt be.

A les 11 hores fem un descans i esmorzem molt be, per agafar forces. Ens donen fruita i cereals, també un pa fet a Liaoling que es molt bo.A les 12,30 toca fer una acrobàcia amb els companys, aquesta es mes facil i el professor ens ensenya que tenim que esta molt concentrats per no fallar, perquè si ho fem el nostre company pot fer-se mal. Per mi es difícil, però els companys i el professor ajuden i ensenyen al nou alumne que ha arribat i no en sap tant; al final m'ho he passat molt be.
A les 14 hores anem a dinar tots juny al gran menjador de l'escola i descansem una mica a la sala.
A la tarda fem dos hores mes d'activitats individuals i conjuntes, fins a les 5 de la tarda, que anem a casa del professor i faig una hora de xinès, que per a mi es molt important per entendrem amb tots ells.

Estic a Liaoning i es dissabte. Començo una setmana de vacances sense classes ni obligacions; aprofitaré per visitar una zona del pais que m'ha dit el professor que es molt maca.

Agafo un mapa i me'n'en vaig a llogar un cotxe, es molt petit però nou, així que no tindré problemes. Després d'esmorzar m'acomiado de tots i me'n vaig cap a les muntanyes del nord; travesso molts camps d'arròs i cereals, sobretot arròs, i petits pobles rurals molt bonics. Els nens em saluden quan passo, els hi agrada el meu cotxe vermell i jo els saludo també.

A la nit arribo al poble de Maoteng, es el mes gran de la zona de muntanyes, la gent allà es dedica a ajudar al escaladors que venen d'arreu del mont a pujar a les seves muntanyes, i així guanyen diners per la seva família.Em quedo a un petit hotel, mes aviat un hostal, on el llit es molt suau. el menjar també es molt bo i em quedo 4 dies. He conegut una noia molt simpàtica, la Mio Mio i em diu que vindrà a visitar-me a l'escola, per veure les acrobàcies.

Estic molt content i torno a Liaoning amb molta força per aprendre.